El llibre recull 171 escenaris de la Garrotxa, el Ripollès, l’Empordà, el Berguedà, el Solsonès, la Catalunya del Nord i molts altres territoris fins a l’Alguer, on la pedra —en forma de cova, bauma, penya, cingle o camí— esdevé testimoni de la relació persistent entre els humans i la terra. Amb la combinació precisa de text i imatge,Costa ofereix una geografia viscuda que és, alhora, memòria oral, patrimoni i reflexió sobre la manera mediterrània d’habitar un món.

Així doncs, l’autor parteix de la pedra com a element essencial, constructor i simbòlic. Darrere l’aparença mineral hi descobreix formes de vida, oficis i creences, paraules i topònims, gestos de subsistència i d’imaginació. Cada fotografia i cada text obren un diàleg entre l’etnografia i la reflexió, entre la saviesa popular i la mirada d’algú que sap veure en la matèria dura una forma de vida.

«Una autèntica immersió, en el sentit més profund del terme, a través dels prop de dos-cents ‘escenaris’ que ens proposa, en la particular realitat geogràfica, històrica i lingüística —en una paraula: humana— del món que l’Ernest, a través dels anys, ha resseguit, viscut, fotografiat i, amb tota l’atenció possible, ha auscultat. (Del pròleg de Joan Tort) .

Ernest Costa i Savoia

Bescanoní per sentiment i naixença (1940), barcelonès i fontcobertí per veïnatge i voluntat. Excursionista i roda-soques impenitent, camina i fotografia per arreu dels Països Catalans i escolta la seva gent, sobretot la de la pagesia i la muntanya. Una quarantena d’audiovisuals, espais a Catalunya Ràdio, centenars d’articles i una colla de llibres són fruit d’aquest pelegrinatge apassionat i constant. El seu últim llibre, aparegut l’any 2023, és Sant Aniol d’Aguja. Valls, cims i gent del Pirineu d’entre el Vallespir i la Garrotxa. Ha estat guardonat amb el Premi Cèsar August Torres.