Un equip de professionals de la Gerència d'Atenció Primària i Comunitària Catalunya Central de l'Institut Català de la Salut (ICS) ha obtingut el Primer Premi de Casos Clínics en el Congrés de la Societat Catalana de Lípids i Arterioesclerosi (un congrés especialitzat en lípids i temes vasculars), gràcies a la presentació d'un cas que aporta noves reflexions sobre l'evolució cardiovascular de les persones amb diabetis tipus 1.
El treball premiat, titulat «Paradoxa del control metabòlic òptim i vasculopatia avançada: efectes proaterogènics i dany endotelial», va ser l'únic cas procedent de l'atenció primària seleccionat per a la final, on competia amb altres treballs d'àmbit hospitalari. El Congrés va tenir lloc a l'Hospital Universitari Vall d'Hebron de Barcelona aquest mes d'octubre.
Les professionals sanitàries que han liderat l'estudi són les metgesses de família del CAP Sagrada Família de Manresa Isabel Roig i Núria Busquet i la del CAP Navàs Anna Delgado; l'odontòleg del CAP Sallent, Ramon Rodríguez; la llevadora i responsable de l'ASSIR al territori, Nàyade Crespo, i la infermera Berta Vilà de la Fundació Althaia Manresa.
Un premi a un estudi innovador
L'estudi descriu el cas d'un home diagnosticat de diabetis mellitus tipus 1 als 15 anys, que als 23 anys va rebre un doble trasplantament de pàncrees i ronyó. Des d'aleshores, ha mantingut durant més de tres dècades un excel·lent control glucèmic, una funció renal estable i uns nivells de lípids dins la normalitat. Malgrat aquesta evolució favorable, el pacient va desenvolupar complicacions vasculars greus. Segons les autores, aquesta contradicció s'explica gràcies al concepte de memòria metabòlica. Les fluctuacions glucèmiques experimentades durant els primers anys de la malaltia haurien provocat un dany endotelial persistent, processos inflamatoris i efectes proaterogènics que, tot i el posterior control òptim de la diabetis, han continuat evolucionant al llarg dels anys. A tot això, s'hi afegeix l'efecte dels tractaments immunosupressors necessaris després del trasplantament, que també poden contribuir al risc vascular.
Les investigadores destaquen, però, que el bon control metabòlic aconseguit durant aquests 30 anys ha tingut un paper determinant. Sense aquest control, les complicacions podrien haver estat molt més greus i haurien compromès la supervivència dels òrgans trasplantats. A més, el pacient ha mantingut una bona qualitat de vida i ha evitat altres complicacions microvasculars habitualment associades a la diabetis. El cas reforça la necessitat d'un seguiment vascular continuat en persones amb diabetis de llarga evolució, fins i tot quan presenten un control metabòlic aparentment excel·lent, i subratlla la importància de la detecció precoç del dany vascular subclínic.
