 |
|
|
|
Manresa es quedarà, en el millor dels casos, a 157 persones d’arribar als preuats 75.001 habitants, la xifra que el Ministeri d’Hisenda té en compte per atorgar la categoria de gran ciutat, estretament lligada als diners que cada any l’estat transfereix als municipis.
L’Ajuntament va tenir constància a principis de mes que la seva xifra del padró (de 75.163 habitants) no lligava amb la que tenia l’Institut Nacional d’Estadística (INE), de 74.655 i per sota del llindar dels 75.000. El diferencial, de 508 persones, feia referència, sobretot, a estrangers comunitaris als quals els havia caducat la targeta de residència, motiu pel qual l’INE els havia donat de baixa directament.
L’Ajuntament va iniciar aleshores un operatiu de recerca d’aquestes persones per demostrar que, realment, viuen a la ciutat. L’objectiu era trobar, com a mínim, 346 veïns per arribar a la xifra de 75.001. I tot plegat a contrarellotge, ja que el termini per a fer al·legacions acaba aquest dimecres 17 de febrer.
El regidor d’Hisenda de Manresa, Josep Maria Sala, ha explicat aquest dilluns al matí a El Setmanari que no hi seran a temps malgrat que el treball de recerca “ha estat intens, sobretot aquest darrer cap de setmana”.
Sala ha detallat que les 508 persones pertanyen a tres grups separats. El més nombrós (de 322) és el dels estrangers comunitaris als quals els ha caducat la targeta de residència. D’aquests, “a hores d’ara n’hem pogut complimentar de manera positiva 98” i s’ha pogut constatar que 123 ja no viuen a Manresa. Dels 73 restants, “55 tenen un avís perquè passin per l’Oficina d’Atenció al Ciutadà (OAC)”, mentre que n’hi ha 18 que encara no han estat localitzats.
Pel que fa el segon grup (50 registres en els quals hi hauria errors), “hem detectat informació que segurament ens permetrà recuperar-ne 36”, mentre que el tercer bloc, el que fa referència als estrangers no comunitaris amb permís caducat (133), “és el menys afortunat de tots, perquè correspon a ciutadans que van i venen i que tan poden estar aquí com a Súria com a Barcelona”. Per aquest motiu, diu, han desestimat la recerca d’aquest col·lectiu.
Així, de moment, només n’hi ha 98 de confirmats i, en el millor dels casos, s’arribaria als 189 sempre que els 55 que han de passar per l’OAC ho facin i que l’Ajuntament pugui esmerçar els errors en el registre dels 36 que ha anomenat Sala.
Un padró que permetia relaxar-se
Tot i que “no arribarem als 75.001”, reconeix el regidor, la recerca continuarà perquè “en el fons ens ha servit per fer una posada al dia, perquè no té sentit que tinguem informació diferent” a la que maneja l’INE. “Repassarem el diferencial fins al final, el depurarem fins al darrer registre i donarem de baixa les persones que realment ja no estiguin aquí, perquè no té sentit”, afirma.
Sala no ha parlat ni de culpes ni de responsabilitats, si bé ha admès que en els darrers anys el coixí d’habitants que tenien els havia permès una certa relaxació: “sempre hi ha hagut diferències, però ens bellugàvem amb unes dades que ens donaven un marge suficient i mai ens havia afectat”. Això va canviar el gener del 2015 (la dada que agafa l’INE): “hem anat massa justos i ens ha afectat negativament”. Per això, assegura, “a partir d’ara ens ho mirarem cada any, en farem el seguiment”.
3,5 milions menys “són diners”
Segons els càlculs de la mateixa regidoria d’Hisenda, l’estat transferirà 878.000 euros anuals menys a la ciutat de Manresa en un període de quatre anys. És a dir, la ciutat perdrà en total 3,5 milions d’euros.
La xifra representa l’1,1% d’un pressupost que ronda els 76 milions i que va ser aprovat tenint en compte aquests diners que ara no arribaran. El mateix Sala ha reconegut que “són diners” perquè, ha dit, “partim d’un pressupost que ja estava ajustat com un pany de porta”, si bé s’ha mostrat confiat de trobar la manera de reconduir aquests 878.000 euros: “tenim un any per a reajustar i perquè això no afecti el tancament anual”.
Amb tot, ha assegurat que la voluntat de l’equip de govern (CDC i ERC) és la de “treballar” per tornar a sobrepassar els 75.000 habitants. Tenen fins al 2019, quan hi haurà noves eleccions municipals (si no canvia abans res a Catalunya) i el Ministeri d’Hisenda realitzarà, de nou, una actualització.
|
