 |
|
|
|
L’Ajuntament de Manresa té com a límit el 17 de febrer per demostrar que la ciutat té més de 75.000 habitants, el llindar que marca l’estat espanyol per tenir la categoria de gran ciutat, un fet estretament lligat als diners que es transfereixen cada any als municipis.
Segons han explicat fonts municipals després que els grups de l'oposició demanessin explicacions en la Comissió informativa d’Hisenda i Governació que s’ha celebrat aquest dimecres, l’Ajuntament va tenir constància “a finals de la setmana passada i sense previ avís” que el Ministeri d’Hisenda havia acceptat el padró comptabilitzat per l’Instituto Nacional de Estadística (INE), que xifra la població de Manresa en 74.655 habitants, un recompte que faria que la capital del Bages perdés 3,5 milions d’euros en els propers quatre anys en no ser considerada ja gran ciutat.
El padró de l’INE, però, no és el mateix que l’Ajuntament va aprovar en el ple de desembre, de 75.163, encara per sobre del llindar. Segons les mateixes fonts, el diferencial de 508 persones faria referència, sobretot, a estrangers a qui els hauria caducat la targeta de residència, motiu pel qual l’INE els hauria donat de baixa automàticament. Són, però, persones que continuen vivint a la ciutat i que l’Ajuntament, a través de la Policia Local, mira ara de localitzar per instar-los a regularitzar els papers i poder demostrar, així, que Manresa encara està per sobre dels 75.000 habitants.
Hi ha poc temps, ja que el període d’al·legacions finalitza el dia 17, segons ha informat el consistori. I “s’està fent un esforç per mirar de recuperar-los”, però el temps és poc i l’Ajuntament és sabedor que localitzar 346 persones —per arribar com a mínim als 75.001— en set dies és més que difícil, ja que, a més, encara que es trobessin, seria el mateix INE qui després les hauria de validar, tenint així la darrera paraula.
“Hem estat de mala sort”
Fonts municipals han explicat que el Ministeri d’Hisenda no va informar l’Ajuntament de la pèrdua d’habitants que marcava l’INE i que van ser els serveis tècnics municipals els que van alertar del canvi. Al consistori, es respira un cert regust d'haver estat de “mala sort”, ja que si la regularització —que l’estat fa cada quatre anys— s’hagués fet agafant la xifra d’avui, quan “tenim una dada real de 75.800 habitants”, i no la de l’1 de gener del 2015, la ciutat hauria quedat per sobre del llindar encara que l’INE hagués retallat les 508 persones que no tenen els papers al dia.
Doble crítica del PSC: cap a l’estat i cap a l’equip de govern
El PSC, a l’oposició amb tres regidors, ha fet públic mitjançant un comunicat el seu “rebuig en les formes del govern de l’estat si, com ha explicat el govern municipal, és cert que ha actuat de facto, i sense avís previ a l’Ajuntament d’aquest canvi de categoria de ciutat que significarà una reducció tan important d’ingressos en el capítol de transferències del pressupost municipal”.
Tot i ser en aquest punt comprensibles, els socialistes han criticat també l’equip de govern (CiU i ERC) perquè, malgrat tot, “no es pot negar una manifesta manca de previsió en aquesta qüestió”. Segons el PSC, l’Ajuntament “hauria d’haver posat molta més atenció en quin són i quins no són els criteris de l’INE per fer el càlcul de població just en un moment en què se sabia que el nostre padró estava molt al límit dels 75.000 habitants”.
D’aquesta manera, diuen els socialistes, “s’hauria pogut preveure, amb més temps i amb més capacitat de reacció, totes les actuacions necessàries per evitar el que finalment s’ha produït. Accions com, per exemple, les que ara sabem que s’han hagut d’encomanar a cuita-corrents a la Policia Local i que, molt probablement, ja no serviran per evitar el mal major de la pèrdua de categoria de ciutat de 75.000 habitants i la reducció d’ingressos municipals que això representarà per als propers quatre anys”.
|
