 |
|
|
|
El 26 de març de 1982, els delegats de la Unió Catalanista que eren a la capital del Bages per aprovar les Bases de Manesa van desplaçar-se en carros fins a Sant Benet. 125 anys més tard, 235 excursionistes van fer el trajecte a peu. Un cop exhaurides les inscripcions anticipades, poc abans de començar la caminada s'havia arribat també a la xifra límit de 200, establerta per l'organització. El fet que alguns caminaires no ocupessin les places del trajecte de tornada en bus va permetre apuntar-s'hi finalment els que havien quedat en llista d'espera i completar la xifra final de 235.
La caminada, majoritàriament planera i agradable, apta per a totes les edats, va ser organitzada per la Comissió del 125 aniversari de les Bases, l’Ajuntament de Manresa i el Centre Excursionista de la Comarca de Bages, amb la col·laboració del Parc de la Sèquia i l'establiment Viena. Els excursionistes van sortir del sector dels Trullols i va discórrer per Viladordis i el marge del riu Llobregat, passant per indrets com els Tres Salts o el Mirador de la Resclosa, fins a Sant Benet. Un cop allà, van poder fer una visita a diversos espais del monestir, com l'església, el claustre o espais annexos, amb les explicacions de Francesc Comas, comissari dels 125 anys de les Bases de Manresa, i els guies de Món Sant Benet.
L'acte de divendres forma part del programa de la commemoració del 125è aniversari de les Bases. El 1892, el matí del dissabte 26 de març, els delegats de la primera Assemblea de la Unió Catalanista, que es celebrava a Manresa i que l’endemà va aprovar les “Bases per a una Constitució Regional Catalana”, van fer una excursió a Sant Benet de Bages en carruatges. Els delegats hi van anar perquè l’estil romànic era considerat, des de la Renaixença, el símbol i l’estil propi de la nació catalana.
Aleshores, a Sant Benet només es conservaven en bon estat l’església, on encara s’hi celebraven oficis religiosos, els retaules i l’hostatgeria, que era utilitzada com habitatges per als treballadors d’una indústria tèxtil propera que era propietat, entre altres, d’Elisa Carbó, mare de Ramon Casas. |
