Un nou estudi, que analitza la resposta immunitària a la COVID-19 en una cohort catalana de professionals sanitaris de l’ICS Catalunya Central, aporta llum sobre una qüestió clau: és important, en relació amb el contacte inicial amb el virus, si una persona primer es va infectar o primer es va vacunar? Segons els resultats, l’ordre dels esdeveniments sí que influeix en la immunitat, almenys pel que fa a la protecció a llarg termini davant l’òmicron.

Des de l’inici de la pandèmia, la comunitat científica ha estudiat com respon l’organisme al SARS-CoV-2, centrant-se tant en els anticossos com en la resposta de les cèl·lules T. Avui dia, la majoria de la població presenta el que es coneix com a immunitat híbrida, és a dir, una combinació de vacunació i infecció. “Estudis previs han demostrat que la immunitat híbrida ofereix una protecció més gran que la vacunació o la infecció soles”, explica Carlota Dobaño, investigadora d’ISGlobal, “però quedava per aclarir si l’ordre d’aquestes exposicions alterava el resultat”. La metgessa d’atenció primària i investigadora de l’ICS Catalunya Central Anna Ruiz Comellas també destaca que “el seguiment dels participants durant un temps prolongat, quatre anys, ha permès extreure aquestes conclusions”.

L’estudi, publicat a Nature Communications, està liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), en col·laboració amb l’Institut Català de la Salut (ICS) i l’Institut d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol (IDIAPJGol), amb el suport de la Fundació Daniel Bravo Andreu (FPDBA). De l’ICS Catalunya Central, ha comptat amb la participació dels investigadors/es Anna Ruiz Comellas, Josep Vidal Alaball i Anna Ramírez Morros.

Un conjunt de dades únic al llarg de quatre anys

L’estudi es va realitzar en professionals sanitaris de l’ICS Catalunya Central, un col·lectiu especialment exposat al SARS-CoV-2 al llarg de les diferents onades de la pandèmia. El treball de camp, liderat per Anna Ruiz-Comellas, investigadora de l’ICS-IDIAP Jordi Gol, va incloure l’obtenció periòdica de mostres biològiques i el seguiment clínic dels participants durant quatre anys. Aquest seguiment prolongat ha fet possible disposar d’una base de dades sòlida i de gran rellevància per analitzar la resposta immunitària davant la COVID-19 al llarg del temps.

L’equip va analitzar mostres de sang recollides de manera repetida entre 2020 i 2023 a 357 professionals sanitaris de la cohort catalana COVIDCatCentral. D’aquests, 160 van rebre la vacuna abans d’infectar-se i 197 es van infectar primer. Entre aquests últims, gairebé tots (el 98%) es van infectar amb la variant original de Wuhan. Gràcies a les proves serològiques periòdiques, va ser possible detectar tant infeccions simptomàtiques com asimptomàtiques. L’equip va avaluar les respostes d’anticossos i de cèl·lules T davant cinc antígens virals diferents.

Anticossos més potents davant l’òmicron si la vacuna va ser la primera exposició

L’anàlisi mostra que, en comparació amb les persones que es van infectar primer, aquelles exposades primer al virus per la via de la vacunació van desenvolupar nivells més alts d’anticossos IgG i IgA davant sis llinatges de l’òmicron, especialment contra el domini d’unió al receptor de la proteïna Spike. Aquesta diferència es va anar reduint a mesura que les persones acumulaven més exposicions al virus.

“En canvi, qui es va infectar primer va desenvolupar una resposta de cèl·lules T lleugerament més forta, possiblement perquè va estar exposat a un repertori més ampli d’antígens o a càrregues virals més elevades”, assenyala Gemma Moncunill, investigadora d’ISGlobal i coautora sènior de l’estudi. Tot i això, els autors adverteixen que el nombre de participants avaluats per a la immunitat cel·lular era limitat, de manera que aquests resultats cal interpretar-los amb cautela.

La dinàmica dels anticossos es reflecteix en la protecció clínica

Aquestes diferències en la resposta d’anticossos també es van reflectir en la protecció clínica al llarg del temps. Les persones infectades primer van estar més ben protegides a l’inici de la pandèmia, quan les variants circulants eren més similars a la variant original. No obstant això, amb l’arribada de l’òmicron, l’avantatge va canviar: qui s’havia vacunat primer va mostrar més protecció davant infeccions postvacunació. “Els nostres resultats aporten noves evidències que la primera exposició al SARS-CoV-2 mitjançant la vacunació reforça l’efecte protector de la immunitat híbrida a llarg termini”, conclou Otavio Ranzani, primer autor de l’estudi. En conjunt, l’estudi subratlla el paper de les campanyes de vacunació davant el SARS-CoV-2 a l’hora de generar una resposta immunitària sòlida davant l’aparició de noves variants.