Davant una trentena de persones, l’acte va ser presentat per Pol Molina, portaveu de Podem Manresa, i conduït per Ana Querol, coordinadora de Manresa En Comú, i va comptar amb l’expertesa de la Noe Aygasenosa, Diplomada en Cultura de Pau, postgraduada en Seguretat Pública i màster en Prevenció de la Radicalització Violenta. Querol va situar les polítiques de seguretat, com una qüestió indefugible per a la formació política manresana, un tema que “ens ocupa i ens preocupa”, tot recordant que és des dels Comuns que van treballar la proposta de la creació d’una Comissió de prevenció i seguretat a Manresa, que ha acabat en una Taula de Seguretat amb experts, partits i cossos policials.
Per Querol, “la seguretat és un dret” i creu que “essent la policia necessària, sabem que hi ha factors generadors d’inseguretat, com la desigualtat i la desinversió urbanística o la manca d’habitatges accessibles en certs barris i zones”, ja que, rebla Querol, “la cohesió social és un factor de prevenció contra la inseguretat”. Ayguasenosa, seguint el fil i responen a Querol sobre “En quin model de seguretat, hem de treballar des de l’esquerra transformadora?” va situar que efectivament, “En un estat de dret, la seguretat és un pilar que cal preservar i garantir” i va deixar clar que no són els cossos de seguretat els responsables de decidir els models de seguretat, ho són els polítics, però que són “indispensables per exercir la tasca i contribuir a garantir el dret a la seguretat”.
Per Ayguasenosa, “fer polítiques d’habitatge, és fer polítiques de seguretat”. Des d’aquesta mirada, recomana, doncs, avançar i innovar, de manera més integral “menys punitiva i coercitiva”, que efectivament s'enforteixi la prevenció a través de la cohesió social, ja que “la resposta a un conflicte, no pot ser reduccionista”, és a dir, únicament “preservar l’ordre públic”, perquè el conflicte continuarà existint. Això vol dir incorporar “més professionals per a fer mediació de conflictes, educadors socials, enfortir el treball comunitari, i, més solucions urbanístiques... en aquest sentit considera fonamental recuperar la llei de barris, com a element transformador en zones d’especial vulnerabilitat social”.
En definitiva, “replantejar plegades el model d’ordre públic i apostar de manera integral per la Gestió alternativa de conflictes, revisar els mecanismes de control de mala praxi i reconnectar seguretat i ciutadania. Tot plegat, aplicat de manera transversal, impregnant gestió política i quotidianitat, i enfortir també la formació de les unitats policials amb eines d’intel·ligència emocional. Teixit social i cossos de seguretat s’han de reconèixer mútuament”.